Home / LEGISLACION / Regulación actividades subacuáticas en Baleares, 22 de Mayo 2015

Regulación actividades subacuáticas en Baleares, 22 de Mayo 2015

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 9214
Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

PREÀMBUL

I

Les reserves marines són àrees marines on es limita l’explotació dels recursos marins vius per incrementar la repoblació d’alevins i fomentar la proliferació de les espècies marines objecte d’explotació o protegir els ecosistemes marins amb característiques ecològiques diferenciades i, d’acord amb l’article 8.3 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, al seu interior pot ser objecte de regulació qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius i necessàriament ho han de ser totes les activitats d’extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.

A les Illes Balears, les reserves marines han demostrat ser un instrument eficaç de conservació dels recursos pesquers i d’ajuda a la pesca professional d’arts menors: a les reserves hi ha més peixos, són més grossos, abunden espècies que fora de les reserves escassegen i les captures són més importants en quantitat i qualitat. D’altra banda, les reserves marines s’han consolidat com un important referent per a l’activitat econòmica del busseig turístic, amb més de 25.000 immersions anuals. Per això, actualment les Balears disposen de 7 reserves marines amb una superfície total de 58.000 ha i són un important instrument de gestió pesquera del Govern de les Illes Balears.

Tot i que la comunitat autònoma de les Illes Balears va ser, amb la declaració en 1982 del Paisatge Protegit Submarí en aigües de Mallorca des del Club Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana, capdavantera a Espanya en matèria de reserves marines, formalment les primeres reserves es van crear el 1999, a partir del Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins vius de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així, el 28 de maig de 1999 s’establí la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera; el 15 de juny de 1999 la Reserva Marina del Nord de Menorca, i el 6 d’agost de 1999 la Reserva Marina de la Badia de Palma, a partir de l’antiga figura del paisatge protegit submarí.

Posteriorment, el 3 de maig de 2002 s’establí la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca; el 28 de maig de 2004 la Reserva Marina de l’Illa del Toro; el 15 de juny de 2004 la Reserva Marina de les Illes Malgrats, i, finalment, el 23 de març de 2007, la Reserva Marina del Llevant de Mallorca.

Amb el temps, la normativa que regula cadascuna d’aquestes reserves marines ha experimentat un procés autònom de desenvolupament i consolidació, sovint a partir de decisions preses en el marc de les comissions de seguiment corresponents, de manera que actualment es troba dispersa en 42 disposicions de diferent rang, és innecessàriament complexa i heterogènia, i està mancada d’un fil conductor que li doni homogeneïtat. Per això, i amb l’entrada en vigor de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, és aconsellable establir, tot i respectar les particularitats de les diferents reserves, uns principis comuns en matèria de reserves marines en l’àmbit de les Illes Balears, amb el desplegament de l’article 8 de la Llei.

II

Per qüestions d’eficàcia, s’ha unificat la llista d’espècies de captura prohibida dins les reserves. Així mateix, i atès que el Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades ja protegeix diverses espècies de peixos, la llista s’ha modificat perquè la seva protecció no sigui redundant.

De manera similar, i atès que no hi ha cap base biològica que en justifiqui la dispersió preexistent, s’ha unificat la llista d’espècies sotmeses a quota i talla mínima per a la pesca recreativa dins les reserves, mesura històricament reclamada pel sector. Per evitar informació repetitiva, la llista s’ha adaptat a l’annex 3 del Decret 34/2014, d’1 d’agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears. Per tot això, a partir d’ara hi haurà una única llista d’espècies sotmeses a quota i talla mínima dins de les reserves, que serà d’aplicació en totes aquestes.

Així mateix, respecte de les normes que regulen les característiques i condicions d’ús dels ormeigs de pesca, professional i recreativa, i per tal de facilitar-ne el compliment per part dels interessats i simplificar-ne la dispersió preexistent, s’estableixen unes condicions mínimes comunes per a totes les reserves marines. Pel que fa a la pesca professional, i en la línia que inspira la nova política pesquera comuna de la UE de fomentar la eliminació gradual dels rebuigs, es dóna preferència als ormeigs més selectius. D’altra banda, s’adapten als de la normativa específica els períodes hàbils per a la pesca recreativa del raor i el verderol que encara són vigents en algunes reserves, atès que han quedat obsolets.

Pel que fa al busseig recreatiu, i per facilitar-ne un desenvolupament sostenible i harmònic amb la resta d’activitats, s’estableixen mesures específiques; en particular, la creació de la figura de les zones especials de busseig, on aquesta activitat, dins les reserves, serà preferent.

D’altra banda, l’article 28.2 de l’Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2002 sobre l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de ses Salines d’Eivissa i Formentera i l’article 11.2 del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, aprovat pel Decret 132/2005, de 23 de desembre, indiquen que s’ha de promoure la inclusió dins la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera d’un polígon que abraci l’entorn marí que envolta els illots des Malvins, s’Esponja i es Daus i que, mentre no es faci aquesta inclusió, en l’àmbit marí comprès dins aquest polígon s’ha d’aplicar el règim jurídic que estableix la reserva marina fora de la zona de protecció màxima. En conseqüència, convé ampliar la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera per tal de donar compliment a aquestes previsions. Així mateix, la Confraria de Pescadors de Formentera ha proposat ampliar aquesta reserva marina pel sud-oest fins al cap de Barbaria i, atès que hi ha un consens generalitzat sobre aquesta qüestió, és oportú procedir simultàniament a les dues ampliacions.

III

En la redacció d’aquesta disposició s’han tingut en consideració els reglaments europeus aplicables. En concret, el Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la mar Mediterrània, el qual faculta els estats membres per adoptar mesures complementàries o que ampliïn els requisits mínims i que garanteixin que la pesca recreativa es practiqui de manera compatible amb els objectius i les normes d’aquest Reglament; i el Reglament (UE) núm. 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2013, sobre la política pesquera comuna, pel qual es modifiquen els reglaments (CE) núm. 1954/2003 i (CE) núm. 1224/2009 del Consell, i es deroguen els reglaments (CE) núm. 2371/2002 i (CE) núm. 639/2004 del Consell i la Decisió 2004/585/CE del Consell, el qual promou l’eliminació gradual dels rebuigs i la reducció al mínim de les captures no desitjades.

L’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors. En l’ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, de 7 de novembre, modificada per la Llei 12/2014, de 16 de desembre, la qual regula en l’article 8 la figura de les reserves marines. En concret, l’article 8.1 indica que les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’article 8.2 reserva en exclusiva la gestió de les reserves marines a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els supòsits que en la delimitació geogràfica de la reserva coincideixin més d’una institució insular, que aquesta sigui contigua a aigües exteriors o que la reserva sigui declarada d’interès autonòmic.

Atès que en l’àmbit territorial de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera coincideixen més d’una institució insular, que les reserves marines del Nord de Menorca, del Migjorn de Mallorca i del Llevant de Mallorca són contigües a les aigües exteriors i que les reserves marines restants (badia de Palma, illa del Toro i illes Malgrats) estan ubicades a les aigües interiors del litoral de Mallorca, la competència per gestionar un marc jurídic comú per a les reserves marines de les Illes Balears correspon en exclusiva a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Així mateix, la Llei 6/2013 indica, en l’article 6.4, que les mesures per a la preservació dels recursos marins que abasten un àmbit pluriinsular són competència de l’Administració de la Comunitat Autònoma i, en l’article 16.3, faculta el Govern per, reglamentàriament, adoptar mesures per protegir els recursos marins.

El Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, i les seves modificacions posteriors, fixa les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en l’article 2.8 a estableix que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori exerceix, entre d’altres, la competència en matèria de pesca marítima en aigües interiors i en recursos marins.

Així mateix, durant el tràmit d’elaboració d’aquesta norma, s’ha complert el que preveuen l’article 17.6 del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, pel que fa a la comunicació als serveis de la Comissió, mitjançant el procediment que preveuen el Reglament (CE) núm. 850/98 del Consell, de 30 de març de 1998, i la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears. En l’elaboració d’aquest Decret s’ha consultat el sector afectat, el Consell Pesquer i els consells insulars.

Per tot això, a proposta del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 22 de maig de 2015,

DECRET

Article 1

Objecte

1. Aquest Decret es dicta en desplegament dels apartats 3, 4 i 5 de l’article 8 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb l’objecte de fixar un marc jurídic homogeni per a totes les reserves marines de les aigües interiors del litoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques.

2. Per això es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques següents:

a) Pesca professional d’arts menors i marisqueig professional.

b) Pesca recreativa i marisqueig recreatiu.

c) Espècies protegides i talles mínimes.

d) Activitats subaquàtiques.

 

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. L’àmbit d’aplicació d’aquest Decret són les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears següents:

a) Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

b) Reserva Marina del Nord de Menorca

c) Reserva Marina de la Badia de Palma

d) Reserva Marina del Migjorn de Mallorca

e) Reserva Marina de l’Illa del Toro

f) Reserva Marina de les Illes Malgrats

g) Reserva Marina del Llevant de Mallorca

2. Així mateix, aquest Decret és d’aplicació a totes les reserves marines que es declarin en un futur en aplicació dels articles 8.1 i 9 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Article 3

Cens d’embarcacions de pesca professional d’arts menors

1. Per estar inclòs en el cens d’embarcacions de pesca professional autoritzades, previst en l’article 8.5 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, és necessari pertànyer a les confraries de l’àmbit territorial de la reserva o tenir el port base en l’àmbit territorial de la confraria tot i no ser-ne membre, o tenir el port base a menys de 24 milles de la reserva i demostrar-ne habitualitat mitjançant l’acreditació d’activitat a la zona en el període de cinc anys immediatament anterior.

2. La inclusió en el cens i la presentació regular de dades de captures són els únics requisits per poder treballar dins la reserva.

3. Cada dos anys s’han de publicar, mitjançant una resolució de la directora general de Medi Rural i Marí, els censos d’embarcacions de pesca professional autoritzades revisats.

Article 4

Ormeigs de pesca professional d’arts menors i marisqueig professional

1. A les reserves marines la pesca professional d’arts menors i/o el marisqueig d’embarcació només es podrà practicar amb les arts i els ormeigs següents:

a) Xarxes d’emmallament, tresmallades o no, amb una malla mínima de 80 mm de llum (5 passades). Exclusivament per a la captura del moll, i durant el període autoritzat, xarxes d’una sola tela amb una malla mínima de 50 mm de llum (8 passades). Exclusivament per a la captura del gerret, i durant el període autoritzat, xarxes d’una sola tela amb una malla mínima de 35 mm de malla (11 passades).

b) Arts de parada: solta, almadrava, almadravilla o tonaira i moruna.

c) Llampuguera.

d) Arts de tirada: jonquillera i gerretera.

e) Ormeigs d’ham: palangró, amb un màxim de 500 hams per embarcació; llença, volantí, fluixa, curricà de fons i potera. En el cas del volantí, els hams han de ser d’una amplada superior als 7 mm, excepte en el cas de la pesca del raor, que han de ser d’una amplada superior als 5,7 mm.

f) Ormeigs de trampa: nanses, morenells i gambins.

g) Cadufs per a pops.

h) Ormeigs propis del marisqueig professional individual.

2. Les xarxes molleres i les xarxes de gerret esmentades en el punt 1 a només es podran calar durant un temps màxim de 3 hores, fent primes o albes.

3. Per a cada reserva, la llista d’arts i ormeigs autoritzats, la longitud màxima i els períodes hàbils de cala s’han de determinar mitjançant una ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Article 5

Pesca recreativa de superfície i marisqueig recreatiu

1. La pesca recreativa i el marisqueig que, d’acord amb l’article 8.5 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, i amb caràcter general, estan permesos a les reserves marines, s’han de dur a terme de conformitat amb les condicions següents:

a) La pesca recreativa i el marisqueig recreatiu des de terra només es poden practicar amb els ormeigs següents: la canya, amb rodet o sense; l’spinning; la potera per a cefalòpodes, amb un màxim d’una per persona; el volantí, amb un màxim de 6 hams, que han de ser d’una amplada superior als 7 mm; la fitora; el salabre i els ormeigs específics per a la captura de puu (baveró, corda, bou i estaca). També es poden autoritzar, com a ormeigs tradicionals, el rall, la llenceta, el morenell i la moixonera.

b) La pesca recreativa i el marisqueig recreatiu des d’embarcació només es poden practicar amb els ormeigs següents: el curricà; la fluixa; la potera per a cefalòpodes, amb un màxim d’una línia amb dues poteres per pescador; la canya, amb rodet o sense; el volantí, amb un màxim d’una línia/canya per pescador i un màxim de quatre hams; l’spinning; i els estris imprescindibles per pujar les peces a bord, com el salabre. Pel que fa als hams del volantí, han de ser d’una amplada superior als 7 mm, excepte en el cas de la pesca del raor, en què han de ser d’una amplada superior als 5,7 mm.

c) Es prohibeix específicament la pesca recreativa amb peix viu com a esca.

d) S’estableix un límit de captura d’un exemplar per dia i pescador per a les espècies assenyalades en la llista establerta en l’annex 2. Aquesta llista pot modificar-se mitjançant una ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

e) Els únics ormeigs permesos a la Reserva Marina de l’Illa del Toro són, des d’embarcació, la potera per a cefalòpodes i el volantí; i, des de terra, el volantí amb canya.

2. Mitjançant una ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, s’ha de publicar per a cada reserva la llista d’arts i ormeigs autoritzats per a la pesca recreativa, els dies en què es pot practicar, l’horari d’activitat i els períodes hàbils d’ús. En les reserves en les quals es limitin els dies en què es pot practicar la pesca recreativa, aquests són els dissabtes, diumenges, festius i dos dies laborables setmanals.

3. El període hàbil per a la pesca del raor a les reserves marines és el mateix que l’establert per a la resta d’aigües interiors de les Illes Balears.

Article 6

Pesca recreativa submarina

1. La pesca recreativa submarina no es pot practicar a les reserves marines, a excepció de les reserves marines de la badia de Palma, del Migjorn de Mallorca i del Llevant de Mallorca. En aquestes reserves, la pesca submarina es podrà practicar els dissabtes, els diumenges, els festius i dos dies laborables setmanals que es determinaran mitjançant una resolució de la directora general de Medi Rural i Marí.

2. Per a la pràctica de la pesca submarina a les reserves marines esmentades en el punt anterior es necessita una autorització específica individual, que ha de lliurar la Direcció General de Medi Rural i Marí. La directora general de Medi Rural i Marí, mitjançant una resolució, pot fixar un nombre màxim d’autoritzacions per reserva en funció dels resultats dels estudis de seguiment realitzats a les reserves.

3. A l’efecte del seguiment de l’activitat pesquera i de l’evolució dels recursos marins dins les reserves de la badia de Palma, del Migjorn de Mallorca i del Llevant de Mallorca, els pescadors submarins han de comunicar les captures obtingudes a la Direcció General de Medi Rural i Marí.

4. S’estableix un límit de captura d’un exemplar per dia i pescador per a les espècies assenyalades en la llista establerta en l’annex 2. Aquesta llista pot modificar-se mitjançant una ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Article 7

Espècies protegides

1. Sens perjudici de les espècies de peixos i invertebrats marins protegides per la normativa estatal i europea, també estan protegides a les reserves marines objecte de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret les espècies assenyalades en l’annex 1.

2. Es prohibeix capturar deliberadament, mantenir a bord, transbordar o desembarcar les espècies de peixos i invertebrats marins esmentades en l’annex 1, per la qual cosa s’ha de fomentar la implantació de mesures per evitar-ne la captura.

3. Per raons científiques, la Direcció General de Medi Rural i Marí pot concedir, amb l’informe tècnic previ del Servei de Recursos Marins, autoritzacions específiques per a la captura de les espècies assenyalades en l’annex 1.

Article 8

Talles mínimes

1. Per a la pesca recreativa, esportiva i submarina a totes les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, s’estableix una limitació de talla per a la captura de les espècies de l’annex 3. En cas que es capturi un exemplar de talla inferior a l’establerta en l’annex 3 s’ha d’alliberar immediatament a la mar, tant si és viu com si és mort.

2. En tot cas, s’han de respectar les talles mínimes que fixin la normativa autonòmica prevista per a la resta d’aigües interiors i l’europea, tret que les previstes en l’annex 3 d’aquest Decret siguin més restrictives.

Article 9

Activitats subaquàtiques

1. Per practicar el busseig amb escafandre autònom a les reserves marines objecte de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, és necessari disposar d’una autorització específica, que ha de lliurar la Direcció General de Medi Rural i Marí. Aquesta autorització pot ser individual o, exclusivament en el cas dels centres de busseig i els clubs de busseig, col·lectiva. Aquestes autoritzacions poden ser de caràcter anual o per períodes més curts.

2. Els bussejadors no poden portar ni en mà ni a les seves embarcacions cap instrument o ormeig que es pugui emprar per a la pesca o extracció d’espècies marines.

3. A l’efecte del seguiment de l’activitat de busseig, les entitats col·lectives de busseig i els particulars han de comunicar les seves immersions i les dades fonamentals d’aquestes a la Direcció General de Medi Rural i Marí.

4. El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, mitjançant una ordre, pot fixar un nombre màxim d’autoritzacions per reserva o per zones de la reserva, en funció dels resultats dels estudis de seguiment realitzats a les reserves.

5. El busseig amb finalitats científiques necessita una autorització expressa de la directora general de Medi Rural i Marí, amb l’informe previ del Servei de Recursos Marins.

6. Per fomentar les activitats subaquàtiques recreatives, i en aplicació de l’article 8.1 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, es poden crear zones especials per al busseig, on aquesta activitat serà prioritària i a les quals es limitarà l’activitat pesquera. La declaració implica un seguiment específic.

7. Pel que fa al busseig a pulmó lliure (snorkeling) a les reserves marines, la seva pràctica no exigeix autorització prèvia, sens perjudici que mitjançant una resolució pugui regular-se en cadascuna de les reserves.

Article 10

Presa de mostres amb finalitats científiques

Per a la presa de mostres de flora i fauna marines amb finalitats científiques a les reserves marines, es necessita una autorització expressa de la directora general de Medi Rural i Marí, amb l’informe previ del Servei de Recursos Marins.

Article 11

Infraccions i sancions

El règim sancionador del que es disposa en aquest Decret és el que s’estableix en els capítols I, II, III i IV del títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional única

Modificació dels límits de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

1. En aplicació de l’article 8.1 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, es modifiquen els límits de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, que d’acord amb coordenades geogràfiques referides al Sistema de Referència ETRS89 són:

a) Límit septentrional: la línia de costa de l’illa d’Eivissa entre la punta des Jondal (intersecció de la costa amb el paral·lel 38º 51’ 21,0” N) i la punta de sa Mata (intersecció de la costa amb el paral·lel 38º 52’ 23,0” N) i la línia formada per aquest darrer punt, el punt de coordenades 38º 53’ 27,6’’ N / 01º 26’ 30,0’’ E i el punt 38º 53’ 28,6’’ N / 01º 27’ 30,0’’ E.

b) Límit occidental: la línia que uneix els punts

1. 38º 51’ 21,0” N               01º 19’ 12,9” E (punta des Jondal)

2. 38º 50’ 43,6” N               01º 20’ 47,0” E

3. 38º 45’ 58,6” N               01º 24’ 07,0” E

4. 38º 43’ 06,6” N               01º 21’ 07,9” E

5. 38º 38′ 29,1” N               01º 23’ 07,7” E (cap de Barbaria)

c) Límit oriental: la línia que uneix els punts

1. 38º 53’ 28,6’’ N              01º 27’ 30,0’’ E

2. 38º 52’ 23,0” N               01º 26’ 00,0” E

3. 38º 48’ 52,2” N               01º 29’ 29,0” E

4. 38º 46’ 48,6” N               01º 29’ 29,0” E

5. 38º 45’ 12,6” N               01º 28’ 20,0” E

6. 38º 43’ 11,6” N               01º 30’ 26,0” E

7. 38º 43’ 11,6” N               01º 28’ 16,0” E (Racó des Forat)

d) Límit sud: la línia de costa septentrional de Formentera des del punt 38º 38’ 29,1” N /01º 23’ 07,7” E (cap de Barbaria) fins al 38º 43’ 11,6” N /01º 28’ 16,0” E (Racó des Forat) i la prolongació fins al punt 38º 43’ 11,6” N / 01º 30’ 26,0” E.

2. Així mateix, es modifiquen els límits de la zona de protecció màxima de s’Espardell, que d’acord amb coordenades geogràfiques referides al Sistema de Referència ETRS89 seran:

1. 38º 47’ 50,7’’ N              01º 28’ 26,5” E (racó de sa Casota)

2. 38º 48’ 36,6” N               01º 27’ 50,0” E

3. 38º 48’ 36,6” N               01º 29’ 29,0” E

4. 38º 47’ 16,8” N               01º 29’ 29,0” E

5. 38º 47’ 16,8” N               01º 28’ 49,1” E (punta de Migjorn)

I la línia de costa entre els punts 1 i 5.

Disposició derogatòria única

Normes derogades

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang que aquest Decret, o d’un rang inferior, que s’oposin a aquest Decret o el contradiguin, i expressament:

  • L’article 1 i els apartats 2 b i 2 c de l’article 3 del Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual s’estableix la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.
  • Els articles 7 i 8 del Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s’estableix la Reserva Marina de Llevant de Mallorca.
  • L’article 4.2 b de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria, de 15 de juny de 1999 per la qual s’estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la punta des Morter, l’illa dels Porros i el cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi, modificada per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 18 de desembre de 2002.
  • Els articles 3 i 6 de l’Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca d’1 de setembre de 2006 per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la Reserva de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana.
  • Els articles 4 i 5 de l’Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 10 d’agost de 2006 per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca.
  • El punt 6 de la Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de febrer de 2009 per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació a la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca.

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 22 de maig de 2015

El president
El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori Ramón Bauzá Díaz
Gabriel Company BauzáJosé

ANNEX 1
Espècies protegides dins les reserves marines

Espècie

Nom popular català

Nom popular castellà

Scyliorhinus stellaris Gatvaire Alitán
Dasyatis pastinaca Ferrassa Pastinaca
Dasyatis centroura Escorçana Pastinaca espinosa
Prionace glauca Tintorera Tintorera
Galeorhinus galeus Cassó Cazón
Myliobatis aquila Bonjesús Águila marina
Aetomylaeus bovinus Bisbe Pez obispo
Rhinobatos spp. Guitarres Tiburones guitarra
Torpedo torpedo Tremolor ocel·lat Tremolina común
Mustelus spp. Mussoles Musolas
Apterichtus anguiformis Cuc Moreneta
Caecilia branderiana Cuc Cieguito
Nerophis spp. Agulleta Alfiler
Syngnathus spp. Agulletes Agujas de río, aguja mula
Argyrosomus regius Corbina Corvina
Maja squinado Cranca Centollo mediterráneo
Astraea rugosa Pedra de Santa Llúcia Peonza plana
Octopus macropus Pop trobiguera Pulpo patudo

 

ANNEX 2
Espècies subjectes a límit de captura d’un exemplar diari per persona a les reserves marines

Espècie Nom popular Illes Balears Nom popular castellà
Dicentrarchus labrax Llobarro, llop Lubina
Sciaena umbra Escorball Corvallo
Epinephelus sp. Anfossos Meros
Mycteroperca rubra Anfós bord Gitano
Labrus viridis Grívia Bodión verde
Labrus merula Tord massot Merlo
Diplodus cervinus Sard reial Sargo breado
Sparus aurata Orada Dorada
Zeus faber Gall de Sant Pere Pez de San Pedro
Dentex dentex Déntol Dentón
Scorpaena scrofa Cap-roig, roja Cabracho

 

ANNEX 3
Talles mínimes per a la pesca recreativa a les reserves marines

Nom científic

Nom popular català

Nom popular castellà

Talla mínima (cm)

Serranus scriba Vaca Vaca serrana

14

Symphodus tinca Tord flassader Pinto

18

Scorpaena porcus Escórpora Rascacio

19

Spondylisoma cantharus Càntera Chopa

20

Labrus merula Tord massot Merlo

25

Labrus viridis Tord grívia Bodión verde

27

Diplodus cervinus Sarg reial Sargo breado

30

Umbrina cirrosa Reig Verrugato

35

Sparus aurata Orada Dorada

35

Dicentrarchus labrax Llobarro, llop Lubina

43

Epinephelus marginatus Anfós Mero

50

Epinephelus costae Anfós llis Falso abadejo

53

Mycteroperca rubra Anfós bord Gitano

53

Epinephelus aeneus Anfós blanc Cherne de ley

53

Muraena helena Morena Morena

95

Conger conger Congre Congrio

95

Check Also

El 90 % de los barcos pesqueros de la Comunitat cumplen con la normativa

El delegado del Gobierno, Juan Carlos Moragues, ha anunciado hoy que nueve de cada diez …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *